Pengem el darrer article de l'Armand Güell publicat a "La Voz de Castelldefels" (abril-maig 2010)
Més (pre)ocupació i menys casos de corrupció!
Vivim una època políticament convulsa, d'això no en tinc cap dubte, en la qual hi ha partits polítics entossudits en posicions que no duen enlloc, si més no a perdre de vista la societat, quan el que els caldria és actuar amb fermesa en la cerca de solucions efectives per a la greu situació que actualment vivim, i amb més cruesa vint de cada cent habitants, una xifra de les més elevades de la Unió Europea. Per això, no pot ser que l'atenció política se centri principalment en la corrupció i no en la consecució dels grans pactes que necessita el país. Hem de posar fil a l'agulla d'una vegada i començar a reactivar l'economia per tal de tornar a crear ocupació i, per tant, riquesa; i no podem perdre més temps. A casa nostra, Felip Puig va declarar fa uns dies que "des de Convergència ens comprometem a treballar perquè l'atur deixi de ser l'únic índex que va en augment a Catalunya". Cal que ens apliquem a fer rutllar l'economia i ens hi posarem amb rigor i sense pensar en rèdits electorals. Atès que queda palès el fracàs del govern socialista en matèria de creació d'ocupació i competitivitat de les empreses, Convergència, una vegada més i amb la responsabilitat i el seny que demana l'actual conjuntura, ha donat finalment suport al "mini pacte" de Zurbano malgrat que les mesures pactades arriben tard i són clarament insuficients. Però tornant al meu pensament d'inici, els casos de corrupció recents (que afecten greument el PP), i que distreuen els governants, poden fer que no solament la gent s'allunyi més de la política sinó que els polítics mateix s'allunyin de les preocupacions reals dels ciutadans, Això seria intolerable, i no ens ho podem permetre. Des de l'optimisme i la il.lusió en un canvi de model, podeu estar ben segurs que ens en sortirem, començant pel nostre entorn immediat. Només cal proposar-s'ho de debò.
QUO VADIS, ESPANYA?
Publicat a La Voz de Castelldefels de febrer-març 2010 (www.lavoz.cat)
No es pot governar una societat sense un full de ruta clar i raonable. Això ho estem veient a Catalunya des que el tripartit ocupa la Generalitat i, sobretot, a l'Estat espanyol on dia rere dia es van improvisant les coses, o almenys així ens ho sembla a la majoria de mortals. Un govern, anomenat socialista, aplicant mesures poc socials, com ara la jubilació als 67 anys, cortina de fum per emmascarar, sens dubte, l'elevada taxa d'atur que patim. Per acabar-ho d'adobar, el ministre Corbacho va enviar una carta als pensionistes en què els comunicava un increment de l'1%, però a l'hora de cobrar han vist que és menys que l'any passat. Fa uns dies, l'Artur Mas deia que "abans d'allargar l'edat de jubilació, cal fer altres coses, perquè l'edat real de jubilació son 62 o 63 anys: Si realment fos als 65 anys la Seguretat Social s'estalviaria molts diners. També podria existir la jubilació a temps parcial, on la persona tingués una feina a temps parcial". A més, les propostes per reformar el mercat laboral presentades per Zapatero arriben tard i a deshora i són fluixes. Així, en aquesta deriva en la qual navega el govern de Madrid malauradament tots hi sortim perdent. Que lluny queda aquell eslogan que omplia les boques socialistes en la darrera campanya electoral: "Si gana Zapatero, gana Catalunya", que lluny! Fins i tot, Montilla ha admès públicament que la impopularitat i descontrol creixents de l'"amigo" Zapatero poden influir (negativament s'entén) en el paper que puguin jugar els socialistes catalans a les autonòmiques. Vaja! Per postres, a Europa ningú se'n refia de nosaltres, més aviat al contrari, i tampoc veig gens clar que el PP sàpiga sortir-se'n si arriba a governar. Rajoy només ataca, crítica i no concreta. Curiosament, serà CiU la formació política que aporti el seny a tanta disbauxa i doni un cop de mà (ja fa setmanes que ho fa) per redreçar la malmesa economia espanyola. I, com deia l'Enric Juliana a La Vanguardia: "els diputats del PSC a Madrid callen, Convergència els ha pispat el seu millor lema dels darrers anys: 'Temps difícils, gent seriosa'".
|
Catalunya necessita un canvi de rumb (Armand Güell, La Voz de Castelldefels gener 2010)
http://lavoz.cat/pdf/0121-201001-LaVoz.pdf
Encetem un nou any que estarà marcat per la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya, en principi la propera tardor, o potser abans si el president de la Generalitat es decideix a avançar-les. En interès del país el millor fóra avançar-les, perquè durant els propers mesos tan sols podem esperar una accentuació de les pitjors tendències del tripartit català, en la mesura que cada partit intenti marcar perfil de cara a la seva clientela electoral. En aquesta línia s'han d'entendre iniciatives com el projecte de llei de vegueries, promogut pel Departament de Governació dirigit per ERC, quan és obvi que una norma tan controvertida al territori i subjecta a la modificació de lleis estatals té ben poques expectatives de prosperar en el darrer tram de la legislatura. I podríem seguir amb altres exemples, com ara el projecte de llei de creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que tampoc no compta amb el consens de tots els municipis afectats, però que ha estat impulsat pel Departament de Medi Ambient, dirigit per ICV, probablement pensant més en satisfer els seus electors que no pas en les necessitats reals de l'Empordà. Aquesta forma d'escombrar cap a casa ha estat una constant d'aquest govern, i anirà a més. I en la mateixa línia també tenim el darrer acudit de l'alcalde de Barcelona, aquest en clau municipal, que vol distreure el personal amb el projecte il·lusori dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Una convocatòria ràpida de les eleccions ens estalviaria mesos de gesticulació, estèril en el millor dels casos, quan no directament perjudicial, i obriria la porta a la configuració d'un nou govern sense urgències electoralistes i amb una agenda clara de lluita contra la crisi i de resposta al bloqueig estatutari. En tot cas, sigui quina sigui la data de les eleccions, la necessitat d'un canvi de rumb és evident, durant aquest darrer any l'atur ha crescut a un ritme desbocat, assolint una taxa que és el doble de l'europea, i produint un augment notable de la pobresa a la nostra societat. D'altra banda s'ha incomplert reiteradament l'Estatut, per culpa del Govern "amic" del PSOE, però també per les renúncies del tripartit, amb exemples com el nou finançament, que no ha servit per evitar que els Pressupostos de la Generalitat prevegin un creixement del dèficit per al 2010 del 199,3%. Hem de fer foc nou, i per això CiU es marca com a objectiu per aquest any portar el canvi a Catalunya, per superar la crisi econòmica i aixecar el país.
Obres i Dèficit
(publicat per l'Armand Güell a La Voz de Castelldefels http://lavoz.cat/content/view/1570/34/ Novembre 2009)
A Convergència ens arriben moltes queixes per les molèsties que causen les obres que s'estan portant a terme a la ciutat, i jo mateix en pateixo els inconvenients al carrer de casa. És una situació complicada, l'ajuntament no pot deixar passar l'oportunitat d'obtenir uns diners que l'estat reparteix entre els municipis, a raó de 177 € per habitant, amb la condició de destinar-los a un determinat tipus d'inversions que cal tenir enllestides abans del 31 de desembre. Els requisits de la subvenció obliguen a executar molts projectes de forma simultània, per tenir-los acabats dins del termini establert, i això fa que els mecanismes de control tècnic no puguin funcionar amb tota la precisió que fóra necessària, perquè han d'atendre massa fronts al mateix temps.
Llegiu-ne més...
|
